Quimet i Quimet

Poeta Cabanyes, 25 - BCN
Diumenges i Agost tancat
Al Quimet i Quimet van a tope, no per les maneres, sinó pel ritme frenètic que la clientela abundant exigeix.

Ja sigui un vespre de dimecres o divendres quan passis per les vores del nº25 del Poeta Cabanyes, que sempre hi ha un tap de gent obturant l'entrada. Encara que sigui per casualitat, sortint d'algun espectacle del ressuscitat Molino, un concert de mitja tarda a l'Apolo, de fer unes cerveses al Rouge, o altres bars i bodegues de la zona. I és que el Poble Sec està resorgint i fins i tot els il·luminats en prometen fer-ne d'ell el Broadway Barceloní. Sinó que els hi diguin als germans Adrià que ja han apostat per la zona amb el 41º i el Tickets (en faré el post quan hagi pogut aconseguir-ne el dret d'admissió, a través de la web que en limita l'aforament...).

Tal i com deia a l'inici del post, els quimets són gent de cosa fina (de casa fina no ho sé, pero està clar que el paladar el tenen educat). 

El personal és agradable i familiar, i només acostar-te a la barra (si hi vas a l'hora de dinar o sopar et serà difícil, doncs és petit i de poques taules) el reponsable del local et mira i et dirigeix un "què et poso carinyu?". Deixa't aconsellar i respon-li demanant un especial, que picotejarà magistralment amb les pinzes sobre les bandejes de sorprenents varietats de conserves i et presentarà un platet digne de ser fotografiat (llàstima que la qualitat dels dibuixos no en facin justícia). Cada combinat és una delicada mescla de matèries de primera qualitat, resultat de la imaginació i un saber fer familiar heretat generació rere generació.

Formatges com els idiázabals i montaditos com el de salmó marinat sobre crema de iogurt aromatitzat amb mel trufada o la terrina de porc amb ceba confitada i trufa o unes modestes navalles, són les apostes segures que delectaran els paladars que cerquin un ressupó d'aperitiu o mitja tarda. És clar que és temptador i molt fàcil animar-se i quan un se n'adona hi ha acabat sopant, o dinant. Tot molt bo, i hem gaudit com nens, però fa mal, doncs pica una mica. Encara que la relació del preu amb la qualitat que ofereixen estigui més que equilibrada.

També sorprèn la bodega amplíssima de vins i cerveses que tenen a disposició, així com la pròpia de la casa. De totes maneres, tiren molt correctament la canya en vas petit, l'acompanyament perfecte per a la gastronomia del local. I això no és tot, per acabar-ho d'adobar el pa també marca diferència, les barquetes que en diuen, adquirit directament del forn del barri.

I si t'ha agradat el que has tastat, t'ho pots emportar a casa, comprant és clar. Pagant, en Quimet canta.

Sinó, hi seriem cada dia.

Granja Viader

Xuclà, 4-6 - BCN
tancat migdies i nit

Aquesta tarda hem fet el turista i hem anat a berenar a un dels locals més freqüentats per visitants fidels a guies d'originals itineraris.

Feia dies que em rondava pel cap aprofitar una tarda plujosa per passar-la en una d'aquestes granges que s'amaguen pels carrerons del centre. Aquells locals que et criden des de fora tot mostran-te a través d'una finestreta un raquític bodegó. A l'aparador s'atreveixen amb l'estampa d'uns suïssos i quatre xurros mal posats, ale. I és això el que ho fa suculent, aquella cosa tan senzilla de casa la iaia, encara que si mires a dins hi descobreixes l'ambient d'una altra època, com si fos un quadre d'aquells de finals del segle XIX on el Toulouse Lautrec retratava les hores del te de les classes parisines més adinerades.

I quina millor excusa per engolir-me un croissant acompanyat d'una xocolata desfeta!

Dit i fet, ens dirigim cap a la Viader passant per la Boqueria i seguidament per alguns carrerons que ens porten fins a la porta del local, efectivament, és la que té cua, i això que encara no són ni les 18.00h, l'hora punta del berenar de pà amb xocolata. Ens coloquem darrera d'unes 6 o 7 persones, sembla que va ràpid. Ens fan passar al cap d'uns minuts d'espera.

Ens assignen una taula i ens proveeixen d'una llarga carta de menú amb tot d'exquisideses; una varietat de begudes fredes i calentes, suïssos, xocolates, pastes, formatges, embotits, entrepanets… i el cacaolat, l'invent de la casa i comercialitzat posteriorment. I és que la tradició els hi ve des de l'any 1870, on hi havia mitja dotzena de granges Viader expandides per la ciutat. Ara mateix, només en queda aquesta, la del carrer Xuclà.

Seria l'adeqüat demanar-ne un de cacaolat, però ens decidim pel pà amb tomàquet i un formatge que escollim tallat a granel, el suís és per a mi (en altres èpoques bé que hagués fet l'ensaïmada o els xurros d'acompanyament…).
Sempre he preferit la xocolata desfeta tota sola, no m'hi fa falta res més, però m'aconsellen demanar la nata feta a la casa. I la veritat és que genuïna ho és, doncs em presenten la tassa amb un bloc blanc pesat i sòlid que flota sobre el mar negre de la dolça xocolata. A més a més és amarg, com aquelles nates de pastisseria a les que els hi has d'afegir un tou de sucre si no tens aquells paladars privilegiadament refinats. Preparen també artesanalment el mató i el formatge fresc,.. no em vull ni imaginar com seran de contundents.

Un cop m'he barallat per despedeçar el bloc de nata, alço la vista i observo la clientela. La veritat és que no només hi ha visitants estrangers sinó que també hi berenen gent del barri o famílies que fan una pausa de les compres del centre o el mercat. Tant hi podem trobar uns japonesos sucant el melindro com les señores pepetes fotent cullerada al pastís de formatge i mermelada.

Tandem Cocktail Bar

Aribau, 86 - BCN

El Tandem Cocktail Bar, tal i com el seu nom indica, és un bar de còctels. Aquesta senzilla evidència descriu l'ànima del local. Amb transparència i sense enganys, camuflat en un dels carrers de cocteleries més freqüentades de l'eixample, acull seguidors de paladars exigents i amants del "savoir faire" de l'univers coctelari.

La seva simplicitat no desvela a crits el secret que a dins amaga i, és per aquesta raó que només els ulls tafaners es toparan amb l'entrada. Aquells que vulguin descobrir l'infinit univers de destil·lats que s'oculta més enllà d'unes ridícules cortinetes. 

Un cop a dins, s'inhala el silenci a través de sobris mobles i una generosa barra que acompanya amb elegància la llargària del local. Pacients i de peu, ens hi esperen dos joves bartenders, vestits a l’antiga amb tratge blanc i sòlidament educats per a assessorar-nos. Si desconeixem quina combinació ens vindrà de gust, la seva experiència ens aconsellarà amb tota amabilitat. Per contra, si tenim en ment un llistat de noms estrambòtics per descobrir, ells mateixos investigaran tot fullejant amb atenció alguna de les bíblies que protegeixen darrera del taulell.

Amb aquesta benvinguda, és inevitable que la sensació de comfort acompanyi l'estada del visitant, qui no li serà difícil escollir un taburet on seure-hi i gaudir d'una vetllada amb tocs de novel·la negra. Tot observant bebedors solitaris, reduïts grups de joves o bé repassant un ampli ventall d'etiquetes i formes d'ampolles. Aquesta mescla ambiental permetrà degustar glops llargs de sabors equilibrats, servits en copes de vidre tallat d'una col·lecció tan adient com kitsch, a no ser pel seu context.

Alguns dels còctels més habituals servits en la cristalleria:

Cerveseria Jazz

Margarit, 43 - BCN

Començo amb aquesta cerveseria que fa pocs dies en Carles m'hi va portar. Està en un dels petits carrers de forta pujada del Poble Sec. Hi havia passat sovint per davant però mai li havia prestat cap atenció, i no és difícil de veure, ubicada a la cantonada del número 43, també a l'altra vorera del famós restaurant de menús casolans La Tomaquera (Margarit, 58).

El millor d'aquest local és que et va soprenent mica en mica. Cal anar-hi d'hora per aconseguir lloc en una de les petites taules o a la mateixa barra, on quan t'hi asseus, de seguida t'embolcalla l'ambient acompanyat de música exquisita i una il·luminació càlida. Seguidament, al consultar la carta per demanar una de les cerveses, sorprèn la completa sel·lecció que ofereix, des de les més comuns fins a les més exclusives d'importació. Si coincideix amb l'hora de sopar (val molt la pena) pots demanar la carta de menjars, on hi trobes un llistat de tapes senzilles i d'hamburgueses completes molt elaborades i d'ingredients curiosos. 

El cuiner ve personalment a taula i et demana per la teva sel·lecció. A partir d'aquest moment, cal prendre's-ho amb calma. És una bona idea demanar una cervesa de blat mentres s'espera a que passi la mitja hora que al cuiner li porta el·laborar delicadament cadascuna de les hamburgueses.

La clàssica és la de carn de bou, una deliciosa i gruixuda hamburguesa, acompanyada de diferents salses a escollir i patates fregides, servida en una panera de plàstic.
L'espera val la pena... per probar una de les millors hamburgueses de la ciutat.