24 de nov. 2009

A mida i a casa

En Jordi és d'aquelles persones difícils de topar-se, de les que parlen poc i fan molt.  En Jordi és un noi entusiasta i molt espavilat, que expressa genialitat a través de les seves mans. Amb elles fa meravelles, en especial de culinàries, per no citar totes les altres.
El dissabte passat teniem un sopar per 8 persones a casa d'una noia que li feia certa mandra cuinar i comprometre's per a tants convidats (no tothom té gràcia a la cuina...). El cas és que va demanar l'ajuda d'aquest jove xef-a-domicili, resident a la ciutat comtal, perquè li fes un cop de mà i passar-li per unes hores el mànec de la paella.
Aquest va fer-li una assistència pesonalitzada i, després de consultar-li el motiu del sopar, el caràcter d'aquest i el gust comú de cadascún dels convidats, va suggerir-li preparar un sopar de temàtica japonesa.
La vetllada va ser molt agradable i el menjar exquisit. També ens va proposar l'opció de fer-nos uns cocktails un cop varem abandonar la taula.
En Jordi xef pot el·laborar qualsevol sopar a mida i a casa de qui ho vulgui. Si us interessa per a alguna ocasió especial, em podeu escriure per demanar-me el seu contacte. És una mica tímid, fet que fa de la seva discreció un punt fort, i estarà encantat de cuinar-vos i servir-vos, amb molt bona qualitat i sorprenentment, molt bé de preu. Ja que ho fa perquè, simplement, li agrada.
Descric el menú que ens va cuinar pel sopar d'aquest dissabte passat.
De primer: 
Sopa de Miso i Empanadilles Gyoza
Caldo d'algues i bonitol amb wakame, cebollino i tofu i empanadilles de verdures 1/2 vapor 1/2 fregides acompanyades amb salsa de soja.
Segons:
Fideus Yakisoba
Fideus de blat amb verdures, pollastre i salsa dolça tonkatsu
Tonyina Teriyaki
Tacos de tonyina marinada a la planxa marcats a quatre bandes, recoberts de sesam i amb salsa teriyaki
Pollastre Yakitori
Si a algún convidat li fa mania el peix a mig fer, se li ofereix la possibilitat d'escollir pinxos de pollastre marinat amb verduretes i salsa teriyaki
Postres:
Dorayakis
Típic dolç japonès. Són els pastissets que menja en Doraemon, una mena de brioix rodó i flonjo farcit de confitura de mongetes vermelles. Es pot comprar a pastisseries especialitzades

4 de nov. 2009

El fotógrafo o Bar La Masia



Elisabets, 19 - BCN

L'altre dia per fi vem trobar una petita taula al Fotógrafo del carrer Elisabets. Sempre hi havia volgut entrar, ja sigui pel seu aspecte cutre i cañí com per la quantitat de joves moderns que hi freqüenten. Un bar abarrotat de gent, tant a dins com a fora, i una estampa clàssica pels que es dirigeixen a l'accés al Macba i la Plaça dels Àngels, punt en el que cal esquivar els clients d'aquest local que palplantats a fora ocupen gran part del pas dels vianants.

És un dels llocs on encara s'hi serveixen quintos i els pots degustar acompanyats d'unes sorprenents croquetes casolanes. N'hi ha de pollastre i de pernil, molt ben fetes, gustoses i generoses, a diferència de la majoria de patates bullides i aixafades amb l'arrebossat encartronat que ens trobem a altres bars de l'estil.

També disposen d'altres tapes variades i senzilles, com les empanadilles que també vem demanar però eren sospitosament congelades o les patates braves fetes al seu punt i acompanyades d'una gustosa salsa mesuradament picant.

Cerveseria Jazz



Margarit, 43 - BCN

Començo amb aquesta cerveseria que fa pocs dies en Carles m'hi va portar. Està en un dels petits carrers de forta pujada del Poble Sec. Hi havia passat sovint per davant però mai li havia prestat cap atenció, i no és difícil de veure, ubicada a la cantonada del número 43, també a l'altra vorera del famós restaurant de menús casolans La Tomaquera (Margarit, 58).

El millor d'aquest local és que et va soprenent mica en mica. Cal anar-hi d'hora per aconseguir lloc en una de les petites taules o a la mateixa barra, on quan t'hi asseus, de seguida t'embolcalla l'ambient acompanyat de música exquisita i una il·luminació càlida. Seguidament, al consultar la carta per demanar una de les cerveses, sorprèn la completa sel·lecció que ofereix, des de les més comuns fins a les més exclusives d'importació. Si coincideix amb l'hora de sopar (val molt la pena) pots demanar la carta de menjars, on hi trobes un llistat de tapes senzilles i d'hamburgueses completes molt elaborades i d'ingredients curiosos. 

El cuiner ve personalment a taula i et demana per la teva sel·lecció. A partir d'aquest moment, cal prendre's-ho amb calma. És una bona idea demanar una cervesa de blat mentres s'espera a que passi la mitja hora que al cuiner li porta el·laborar delicadament cadascuna de les hamburgueses.

La clàssica és la de carn de bou, una deliciosa i gruixuda hamburguesa, acompanyada de diferents salses a escollir i patates fregides, servida en una panera de plàstic.
L'espera val la pena... per probar una de les millors hamburgueses de la ciutat.

Presentació

El nom del blog no al·ludeix als continguts presentats, però sí que hi ha una relació.
No és que automàticament s'agafi mal de panxa després d'exposar-se als plats trets de la cuina d'aquests locals. El mal de panxa és a nivell personal, sovint fruit de l'abús i de la devoció pel menjar de tot tipus i, és per tant, la conseqüència desmesurada d'un dels que considero el màxims plaers de la vida.
Aquest blog doncs està dedicat exclusivament al menjar. Per una banda em centraré en els locals més deliciosos (en tots els aspectes) amb els que tinc l'oportunitat d'anar-me topant i descobrint al llarg de dies, setmanes i anys, sempre amb la millor companyia. Per altra banda, citaré algunes de les receptes amb les que tinc l'excusa perfecta per fer farinetes quan disposo d'una mica de temps.
Benvingut i espero que et sigui d'utilitat.